Temps de permís
Clàudia Clavell – PAC4 – Desembre 2025
Justificació conceptual i formal del projecte
Arxiu domèstic, temps interromput i activació postfotogràfica
1. Punt de partida: la troballa com a origen
Aquest projecte neix d’una troballa inesperada: un petit conjunt de negatius fotogràfics antics localitzats dins l’arxiu domèstic familiar, sense informació associada sobre la seva autoria, procedència o contingut. Ningú a la família en recordava l’existència ni podia explicar d’on havien sortit. Aquest buit inicial —aquesta absència de relat— no es planteja com una mancança a resoldre, sinó com el motor mateix del projecte.
L’arxiu domèstic apareix aquí no com un espai ordenat de memòria, sinó com un territori fragmentat, on el que es conserva no sempre és allò que s’explica. En aquest sentit, el projecte assumeix que l’arxiu no conté una veritat latent a ser descoberta, sinó que es construeix a través de les lectures i decisions que es prenen en el present (Derrida, 1995).
2. Procés de treball i activació de l’arxiu
El projecte s’articula com un procés en diverses fases: identificació i anàlisi del material, classificació dels negatius, selecció d’un conjunt coherent, positivització digital, contextualització històrica i biogràfica, i finalment la construcció d’una petita obra concebuda per ser mostrada físicament.
Aquest recorregut no respon a una voluntat de restauració nostàlgica ni a la reconstrucció exhaustiva del passat, sinó a una aproximació crítica a l’arxiu com a dispositiu actiu. Tal com assenyala Walter Benjamin (2008), les imatges del passat adquireixen sentit quan són llegides des del present, en una constel·lació temporal que posa en relació moments històrics diferents.
3. Context biogràfic i històric: joventut interrompuda
Els negatius corresponen a fotografies en blanc i negre, format mitjà 6×6 cm, realitzades en un període acotat situable entre els anys 1941 i 1943. Les dades biogràfiques familiars permeten establir aquest marc temporal: l’avi, nascut el 1920, i l’àvia, nascuda el 1921, es troben en plena joventut en un context vital profundament marcat pel final recent de la Guerra Civil Espanyola i per la duresa de la postguerra.
Les imatges mostren persones d’entre dinou i vint-i-dos anys, una edat que, en aquell moment històric, ja es vivia travessada per l’experiència de la guerra i la postguerra. Diverses fotografies mostren l’avi vestit amb uniforme militar, fet que indica que el conjunt es produeix durant el període del servei militar obligatori, excepcionalment llarg en el seu cas.
Segons el relat familiar, l’avi va complir fins a set anys de servei militar, en el context de les lleves mobilitzades durant els últims anys del conflicte i els primers anys del règim franquista. Aquest element permet llegir el conjunt com un arxiu produït en un temps interromput: un temps de permisos, d’anades i tornades, de breus retorns a la vida civil.
4. Seqüencialitat: temps dens i normalitat provisional
La seqüencialitat del projecte no es planteja com una narració cronològica lineal ni com una evolució al llarg dels anys, sinó com la configuració d’un tall transversal en un moment vital concret. Les imatges corresponen a dos o tres moments puntuals, probablement dies de permís del servei militar, en què la vida quotidiana reapareix de manera fràgil i provisional.
En aquestes fotografies es mostren escenes d’oci, passejos i trobades entre joves. No hi ha grans esdeveniments, sinó gestos senzills, repetits, gairebé quotidians. Aquesta reiteració construeix una temporalitat densa, marcada més per la persistència dels cossos i dels vincles que no pas per la progressió narrativa. La fotografia actua aquí com un gest de resistència: una manera de fixar el temps compartit en un context històric que dificulta la continuïtat de la vida quotidiana.
5. Blanc i negre: llenguatge de l’arxiu
El projecte declara com a recurs expressiu central el blanc i negre, no com una elecció estètica contemporània, sinó com una condició inherent al material original. Mantenir-lo reforça la distància temporal i situa les imatges dins un llenguatge visual associat al document i a l’arxiu històric.
Tal com assenyala Susan Bright (2005), el blanc i negre manté una relació privilegiada amb la noció de document.
6. Pràctica postfotogràfica, ètica de la intervenció i arxiu obert
La pràctica desenvolupada s’inscriu dins una lògica postfotogràfica, entesa com un desplaçament del rol de l’autor: més que produir noves imatges, el treball consisteix a seleccionar, ordenar i activar imatges preexistents (Fontcuberta, 2016). El negatiu es concep així com un document material carregat de temps, ús i memòria, que és reactivat en el present sense perdre la seva condició de vestigi.
El procés de digitalització i positivització s’ha realitzat seguint criteris de mínima intervenció i fidelitat tonal. Les marques del temps, imperfeccions i rastres materials dels negatius s’han mantingut visibles com a part del seu valor documental. Aquesta decisió respon a una concepció ètica de la fotografia, en la línia del que planteja Ariella Azoulay (2014), segons la qual la imatge implica una relació de responsabilitat envers els subjectes i els contextos representats.
En aquest sentit, el projecte no pretén tancar l’arxiu ni fixar-lo en un relat definitiu. Assumeix que tota lectura d’un arxiu domèstic és provisional i parcial. L’arxiu es manté obert a noves lectures, activacions i usos futurs, evitant una apropiació definitiva del seu sentit.
7. Impressió, emmarcat i proposta expositiva
Les imatges seleccionades s’han imprès en paper fine art amb textura, en format 20 × 20 cm, i s’han emmarcat individualment. Un cop emmarcades, les fotografies s’han disposat seguint un ordre pensat per construir una narrativa visual equilibrada, no cronològica, basada en relacions formals i de contingut entre les imatges.
La proposta expositiva s’inspira en el pensament d’Aby Warburg, entenent la disposició de les fotografies com una constel·lació oberta que permet establir connexions entre gestos, cossos i situacions, sense imposar un relat tancat.
A partir d’aquesta disposició, les fotografies s’han fotografiat i s’ha generat una simulació de la instal·lació mitjançant un programa de generació d’imatges (Midjourney), utilitzat com a eina d’esbós per definir l’escala i el suport de fusta de la instal·lació final.
8. Conclusió personal
Treballar amb aquests negatius i aconseguir positivitzar-los fins a tenir-los davant meu ha estat un procés intens i inesperat. Cada dificultat tècnica o desviació del procés ha significat més temps amb el material i, simbòlicament, més temps compartit amb els meus avis.
Aquest treball m’ha permès fer descobertes sobre la seva vida i sobre aquells anys de postguerra dels quals tant se’n parla però que a casa gairebé no es verbalitzaven. El meu avi tenia un rebuig profund al franquisme, expressat sempre sense gaire explicació. En observar les imatges, estudiar el context i imaginar què hi ha darrere d’aquests instants d’oci aparent, he pogut entendre millor aquest silenci: anys de joventut interromputs, temps robat, vides condicionades per una violència política que ho impregna tot.
Hi ha hagut instants especialment reveladors, com reconèixer-me a mi mateixa en el somriure de la meva àvia, calcat al meu. Aquest gest senzill ha fet que el passat deixés de ser una abstracció per convertir-se en una presència propera.
Per a mi, Temps de permís no és només un treball ni un projecte acabat. És una peça que custodio: una manera de tenir cura d’un temps que no em pertany però que m’habita.
Bibliografia
Azoulay, A. (2014). Civil imagination: A political ontology of photography. Londres: Verso.
Benjamin, W. (2008). L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona: Edicions 62.
Bright, S. (2005). Fotografía hoy. Sant Sebastià: Nerea.
Derrida, J. (1995). Mal d’arxiu. Una impressió freudiana. París: Galilée.
Fontcuberta, J. (2016). La furia de las imágenes. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Materials docents UOC
Plasencia, I. (s. d.). Enfocaments teòrics en la fotografia: Debats transversals. Grau d’Arts. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00255739.
Castelló, J., & Maderuelo, A. A. (s. d.). Arxiu, creació i ús. A Referències i pretextos artístics. Grau d’Arts. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00256280.
Coriglia, F. J., & Cesari, L. (s. d.). Fitxes temàtiques sobre recursos expressius en fotografia. Grau d’Arts. Universitat Oberta de Catalunya. PID_00256558.
Nota sobre materials annexos
Aquest text es complementa amb un diari creatiu del procés, així com amb la Memòria d’investigació i el document El tractament dels negatius, que amplien les dades històriques, tècniques i metodològiques del projecte.
DIARI CREATIU
FOTOGRAFIES RESULTANTS:
MEMÒRIA D’INVESTIGACIÓ
TRACTAMENT DELS NEGATIUS
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
realment està molt bé tot el treball que has fet de preproducció, producció i postproducció. M’agrada a més el resultat final, aquesta tensió que es palpa tot i la immobilitat de tots els elements de la imatge.
Moltes gràcies, Carles, pel teu comentari! m’alegra que t’agradi :-D
Moltes felicitats Clàudia, no només per la imatge resultant, sinó pel desenvolupament de tot el projecte. Bravo!
Felicitats Claudia. M’agrada moltíssim.
Gràcies companys! m’he estressat molt a l’hora de fer-lo, però ara que ho veig amb distància, puc dir que ho he gaudit molt. I els vostres comentaris animen, gràcies!!!